La visió estereoscòpica és la visió binocular (dos ulls) d'un mateix objecte, produint la sensació d'una imatge en tres dimensions, quan les dues imatges que capten les retines oculars són processades pel cervell. Cal que els camps de visió es superposen en gran part per obtenir aquest efecte (només l'àrea superposada permet ser tridimensional).
Per això cal tenir les òrbites oculars frontalitzades, ja que d'aquesta manera l'àrea d'incidència de la visió d'ambdós ulls és pràcticament idèntica, permetent una visió tridimensional de quasi la totalitat de l'espai visual. És doncs un tipus de visió que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp. Això és típic en depredadors, que necessiten calcular la distància a la presa per caçar, o de les aus per saber on volar, però és poc comuna en herbívors terrestres, ja que el seu aliment sempre es troba en un sol pla (el sòl) i és poc específic, així com també la seua vigilància contra els depredadors, que ha d'abarcar el màxim radi possible i ha de ser indiscriminada.
 |
| Conill comú. La posicó lateral dels ulls li permet un angle de visió quasi total. |
 |
| Linx Ibèric. La posició frontal del seus ulls li permet tenir visió binocular |
