Anàglifs. Visions estereoscòpiques.

La visió estereoscòpica és la visió binocular (dos ulls) d'un mateix objecte, produint la sensació d'una imatge en tres dimensions, quan les dues imatges que capten les retines oculars són processades pel cervell. Cal que els camps de visió es superposen en gran part per obtenir aquest efecte (només l'àrea superposada permet ser tridimensional).

Per això cal tenir les òrbites oculars frontalitzades, ja que d'aquesta manera l'àrea d'incidència de la visió d'ambdós ulls és pràcticament idèntica, permetent una visió tridimensional de quasi la totalitat de l'espai visual. És doncs un tipus de visió que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp. Això és típic en depredadors, que necessiten calcular la distància a la presa per caçar, o de les aus per saber on volar, però és poc comuna en herbívors terrestres, ja que el seu aliment sempre es troba en un sol pla (el sòl) i és poc específic, així com també la seua vigilància contra els depredadors, que ha d'abarcar el màxim radi possible i ha de ser indiscriminada.

Conill comú. La posicó lateral dels ulls li permet un
angle de visió quasi total.

Linx Ibèric. La posició frontal del seus ulls
li permet tenir visió binocular

La ficció del volum. Podem simular la visió d'un espai o objecte tridimensional quan observem una imatge plana. Si assignem una imatge distinta a cadascun dels ulls i en superposem les imatges podem fer creure al cervell que estem usant una visió binocular. Aquestes imatges han de ser del mateix objecte però preses des d'objectius distints situats a 6 cm de distància en horitzontal (aproximadament la distància que separa els ulls)

Les imatges d'anàglif són imatges de dues dimensions amb la propietat de provocar un efecte tridimensional quan es veuen amb lents especials (lents de color diferent per a cada ull). Es basen en el fenomen de síntesi de la visió binocular i va ser patentat per Louis Ducos du Hauron en el 1891 amb el nom d'anàglif. Les imatges d'anàglif es componen de dues capes de color, superposades però mogudes lleugerament una respecte a l'altra per a produir l'efecte de profunditat.

Usualment, l'objecte principal està en el centre, mentre que els del voltant i el fons estan moguts lateralment en direccions oposades. La imatge conté dues imatges filtrades per color, una per a cada ull. Quan es veu a través de les ulleres d'anàglif, es revelarà una imatge tridimensional. L'escorça visual del cervell fusiona això dins de la percepció d'una escena amb profunditat.

Si observem les imatges anteriors polaritzades amb filtres de colors a través de les ulleres anàglifes veurem que per a cada ull només és visible una de les dues, mentre que l'altra apareix fosca.

Aquest filtrat de color el podem realitzar amb el GIMP. Seleccionem la imatge que volem filtrar i al menú Colors>Nivells ens apareix una finestra on podem seleccionar el canal de color que volem eliminar introduint la xifra 0 en els dos valors del nivell de sortida.

Per a la imatge de l'esquerra hem eliminat el canal vermell i per a la de la dreta els canals blau i verd.

Per poder visualitzar les dues imatges fusionades hem de tallar-ne una i pegar-la sobre l'altra en una capa distinta. A continuació seleccionarem el mode d'associació de les capes triant l'opció Diferència

Així ja tenim una imatge anàglif que podem observar amb ulleres polaritzades.

Podeu utilitzar imatges d'aquesta web per crear els vostres anàglifs o bé podeu fer dues fotografies al mateix objecte variant la posició de l'objectiu 6 centímetres aproximadament.